La Lillith tenia molèsties, dolor i coixera de l’extremitat anterior. Al visitar-la, la única alteració que vam trobar-li va ser que el coixinet central de la mà no tenia les característiques habituals, sinó que estava ressec i lleument inflamat. Els tutors ens van explicar que no li havia passat abans ni hi havia antecedents de que la Lillith hagués pogut patir una caiguda ni una cremada a la pota.
Una vegada descartades les causes que podrien donar uns símptomes similars, es va optar per agafar una petita mostra del coixinet, una biòpsia, i enviar-la al laboratori extern per tal de que un veterinari especialista la valorés mitjançant el que s’anomena un examen histopatològic.
Aquesta prova ens va confirmar que la Lillith tenia Pododermatitis plasmocitària felina.
La pododermatitis plasmocitària en gats és una malaltia inflamatòria dels coixinets. Aquests perden la seva forma i textura habitual i es tornen tous i com esponjosos. Normalment afecta els coixinets centrals tant d’extremitats anteriors com posteriors, però també pot afectar als coixinets digitals (dels dits de mans i peus). Inicialment no produeix dolor, però amb la cronicitat de la malaltia, els coixinets es poden ressecar i ulcerar produint el dolor i la coixera característiques. Els gats doncs mostraran aquesta molèstia al caminar, dolor i fins i tot es poden estar llepant o mossegant de forma constant el coixinet afectat.
És una patologia dermatològica descrita només en gats i no s’ha vist que hi hagi cap predisposició ni d’edat, raça o sexe. No es coneix l’origen concret però diversos indicis apuntarien a que hi ha una causa immunomediada ; és a dir, seria el propi sistema immune de l’animal a través d’un mal funcionament qui provoca la patologia.
El tractament de la pododermatitis plasmocitària depèn del pacient. En alguns casos, en els quals no hi ha úlceres ni dolor, es resolen de forma espontània, sense cap tractament addicional. En altres casos, però, és a base de glucocorticoides via oral combinats amb analgèsic si el dolor persisteix. Si aquest tractament no dona resultats, llavors es valora donar altres fàrmacs moduladors del sistema immune o, ja en casos més complicats, la cirurgia correctiva en la qual s’extirpen els coixinets afectats.
En el cas de la Lillith es va optar pel tractament mèdic amb comprimits orals i ara ja pot caminar i jugar amb normalitat.
